dijous, 1 d’octubre del 2015

LITERATURA MEDIEVAL

Aquí us deixo el comentari de text que he fet del poema A vós, Dona Verge Santa Maria... de Ramon Llull:

El poema A vós, Dona Verge Santa Maria... pertany a l’autor Ramon Llull (1232-1315), escriptor, filòsof, místic i missioner, entre d’altres, durant els segles XIII i XIV, és a dir, durant l’Edat Mitjana. És un dels personatges més importants de la literatura catalana, ja que va ser el primer que va fer servir el català per transmetre els seus textos filosòfics, científics o poètics, en comptes del llatí. Aquest poema està inclòs en el llibre Blanquerna, del propi Llull.

Ramon Llull escriu el poema per a la Verge Maria, que és l’única destinatària per professar-li el seu amor vertader i per demanar-li que els clergues cristians evangelitzin els infidels.

A vós, Dona Verge Santa Maria... és una cançó però, en comptes de manifestar els sentiments amorosos cap a una dama, Ramon Llull els professa a la Verge Maria. Està composta per tres cobles de rima consonant.

El tema principal d’aquest poema de Ramon Llull és l’amor cap a la Verge Maria, com es pot veure en els onze primers versos. A més, però, hi ha un altre tema, que és una denúncia cap a una bona part de la societat per la seva devoció a Déu inautèntica, com es pot veure del vers 12 al 20.

A la primera cobla, Ramon Llull li professa el seu amor vertader a la Verge Maria, com s’observa en els tres primers versos << A vós, Dona Verge Santa Maria / us dono la meva voluntat, que es vol enamorar / de Vós tan fortament, que sense Vós no voldria >>. A més, li diu que no pot estimar a ningú més que no sigui Ella ni desitjar cap altra cosa, ja que << és mare d’amor >>, com es diu en el tercer vers. També comenta que la Verge és l’única font d’amor veritable, com s’observa en el vuitè vers << qui no us estima no hi ha d’on s’enamori >>.

La segona cobla comença amb l’oferiment de << la meva memòria i el meu saber >> a la Verge, ja que aquestes són les seves “armes” per convertir els infidels. També li demana que faci que els clergues vagin a evangelitzar els musulmans, com es veu dels versos 12 al 15 << I vós, Dona, si us plau, feu recordar, entendre, estimar, als clergues, per tal que vagin cap a Síria a predicar i convertir els infidels >>, i que s’esforcin per instaurar la pau entre els cristians, idea del vers 16 << i que els cristians facin pacificar >>.

A la tercera cobla denuncia que molts cristians diuen que << moririen pel vostre Fill >> però que en el fons ho diuen sense pensar-ho de veritat. És a dir, que hi ha molt cristià que creu en Déu de forma convencional.

A vós, Dona Verge Santa Maria... està compost per tres cobles d’art major de rima consonant.

A la primera, la majoria de versos són decasíl·labs, tot i que els versos cinc i sis són octosíl·labs amb una rima A-B-A-B-A-A-C-C. En quant als versos femenins i masculins, la cobla queda així: F-M-F-M-F-F-M-M.

A la segona cobla, igual que en la primera, tots els versos són decasíl·labs menys dos, el tretze i el catorze, que són octosíl·labs. Tenen una rima A-B-A-B-A-A-B-B. I els versos masculins i femenins queden com la primera, és a dir, F-M-F-M-F-F-M-M.

A la tercera cobla, que és de quatre versos, els dos primers són octosíl·labs i femenins, mentre que els dos últims, decasíl·labs i masculins. La seva rima és A-A-B-B.

A les tres cobles es troben encavallaments, com per exemple en els versos dos i tres << us dono la meva voluntat, que es vol enamorar / de Vós tan fortament, que sense Vós no voldria >>. En els versos dotze i tretze s’hi troba un asíndeton: << I vós, Dona, si us plau, feu recordar, entendre, estimar, als clergues >>. En el vers onze hi ha una interrogació: << perquè sense desig, Dona, jo què en faria? >>.

En definitiva, el poema A vós, Dona Verge Santa Maria..., de Ramon Llull, poeta, filòsof i convertidor d’infidels, entre d’altres coses, de l’època medieval, tracta sobre l’amor que Llull sent per la Verge Maria i s’anuncia que molts dels cristians creuen en Déu d’una forma convencional i, per tant, la seva fe és falsa. El poema consta de tres cobles de versos octosíl·labs i decasíl·labs d’art major i rima consonant.

Personalment, crec que és un poema original i valent. Original perquè innova canviant la destinatària del seu amor en una cançó (una dama per la Verge Maria), i valent perquè explica que pocs són els que donarien la vida per Jesús, el fill de la Verge, ja que no creuen vertaderament en Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada