Aquí us deixo el comentari de text que he fet del poema A vós, Dona Verge Santa Maria... de Ramon Llull:
El
poema A vós, Dona Verge Santa Maria...
pertany a l’autor Ramon Llull (1232-1315), escriptor, filòsof, místic i
missioner, entre d’altres, durant els segles XIII i XIV, és a dir, durant l’Edat
Mitjana. És un dels personatges més importants de la literatura catalana, ja
que va ser el primer que va fer servir el català per transmetre els seus textos
filosòfics, científics o poètics, en comptes del llatí. Aquest poema està
inclòs en el llibre Blanquerna, del
propi Llull.
Ramon
Llull escriu el poema per a la Verge Maria, que és l’única destinatària per
professar-li el seu amor vertader i per demanar-li que els clergues cristians
evangelitzin els infidels.
A vós, Dona Verge Santa
Maria... és una cançó però,
en comptes de manifestar els sentiments amorosos cap a una dama, Ramon Llull
els professa a la Verge Maria. Està composta per tres cobles de rima consonant.
El
tema principal d’aquest poema de Ramon Llull és l’amor cap a la Verge Maria,
com es pot veure en els onze primers versos. A més, però, hi ha un altre tema,
que és una denúncia cap a una bona part de la societat per la seva devoció a
Déu inautèntica, com es pot veure del vers 12 al 20.
A
la primera cobla, Ramon Llull li professa el seu amor vertader a la Verge
Maria, com s’observa en els tres primers versos << A vós, Dona Verge Santa Maria / us dono la meva voluntat, que
es vol enamorar / de Vós tan fortament, que sense Vós no voldria >>.
A més, li diu que no pot estimar a ningú més que no sigui Ella ni desitjar cap
altra cosa, ja que << és mare
d’amor >>, com es diu en el tercer vers. També comenta que la Verge
és l’única font d’amor veritable, com s’observa en el vuitè vers << qui no us estima no hi ha d’on
s’enamori >>.
La
segona cobla comença amb l’oferiment de <<
la meva memòria i el meu saber >> a la Verge, ja que aquestes són les
seves “armes” per convertir els infidels. També li demana que faci que els
clergues vagin a evangelitzar els musulmans, com es veu dels versos 12 al 15 << I vós, Dona, si us plau, feu
recordar, entendre, estimar, als clergues, per tal que vagin cap a Síria a
predicar i convertir els infidels >>, i que s’esforcin per instaurar
la pau entre els cristians, idea del vers 16 << i que els cristians facin pacificar >>.
A
la tercera cobla denuncia que molts cristians diuen que << moririen pel vostre Fill >> però que en el fons ho
diuen sense pensar-ho de veritat. És a dir, que hi ha molt cristià que creu en
Déu de forma convencional.
A vós, Dona Verge Santa
Maria... està compost per tres
cobles d’art major de rima consonant.
A
la primera, la majoria de versos són decasíl·labs, tot i que els versos cinc i
sis són octosíl·labs amb una rima A-B-A-B-A-A-C-C. En quant als versos femenins
i masculins, la cobla queda així: F-M-F-M-F-F-M-M.
A
la segona cobla, igual que en la primera, tots els versos són decasíl·labs menys
dos, el tretze i el catorze, que són octosíl·labs. Tenen una rima
A-B-A-B-A-A-B-B. I els versos masculins i femenins queden com la primera, és a
dir, F-M-F-M-F-F-M-M.
A
la tercera cobla, que és de quatre versos, els dos primers són octosíl·labs i
femenins, mentre que els dos últims, decasíl·labs i masculins. La seva rima és
A-A-B-B.
A
les tres cobles es troben encavallaments, com per exemple en els versos dos i
tres << us dono la meva voluntat,
que es vol enamorar / de Vós tan fortament, que sense Vós no voldria >>. En
els versos dotze i tretze s’hi troba un asíndeton: << I vós, Dona, si us plau, feu recordar, entendre, estimar, als
clergues >>. En el vers onze hi ha una interrogació: << perquè sense desig, Dona, jo què en
faria? >>.
En
definitiva, el poema A vós, Dona Verge
Santa Maria..., de Ramon Llull, poeta, filòsof i convertidor d’infidels,
entre d’altres coses, de l’època medieval, tracta sobre l’amor que Llull sent
per la Verge Maria i s’anuncia que molts dels cristians creuen en Déu d’una
forma convencional i, per tant, la seva fe és falsa. El poema consta de tres
cobles de versos octosíl·labs i decasíl·labs d’art major i rima consonant.
Personalment, crec que és un poema original i
valent. Original perquè innova canviant la destinatària del seu amor en una
cançó (una dama per la Verge Maria), i valent perquè explica que pocs són els
que donarien la vida per Jesús, el fill de la Verge, ja que no creuen
vertaderament en Déu.
