"POEMA XXIII", D'AUSIÀS MARCH

“Poema XXIII” pertany a Ausiàs March, poeta valencià del segle XV. March és un dels autors més importants de la literatura catalana, ja que va ser un dels primers en escriure en aquesta llengua en poesia. Generalment, els seus poemes tracten de l’amor cap a una dama, com en aquest. Però, també en va escriure de la mort, temes morals, etc.

El rostre d'Ausiàs March, autor del "Poema XXIII"

En els quatre primers versos del poema, Ausiàs March vol evitar fer la mateixa poesia que els trobadors. Per ell, aquests exageren els seus sentiments. Ell, en canvi, vol reprimir-se per evitar-ho i així poder explicar el seu amor vertader cap a la dama.

Del vers 5 al 8, el poeta explica l’objectiu del poema, que és que la gent que vegi a la dama que estima el poeta se senti identificat amb l’enamorat. Així, la gent que la vegi el creurà. En contra, les persones que no la coneguin no faran cas del poema.

El poema està format per 5 cobles més una tornada al final. Aquests consten de versos decasíl·labs d’art major. La rima del poema és consonant i creuada (A-B-B-A-C-D-D-C-C-E-E-C-F-G-G-F-F-H-H-F-I-J-J-I-I-K-K-I-L-M-M-L-L-N-N-L-O-P-P-O-O-Q-Q-O). Els versos masculins i femenins no segueixen cap ordre. El que sí que podem dir és que n’hi ha 26 de masculins i 18 de femenins.

El poeta parla del cos de la dama a les cobles 2 i 3. D’ell diu que és gentil, subtil i bell, i que tots els grossers el coneixen. També, que la dama no és verge, ja que Déu ha volgut que tingui descendència, com diu al vers 24. Per tant, podem deduir que la dama és bella i que té un cos ben dotat.

A les cobles 4 i 5, el poeta descriu les qualitats morals de la dama. D’ella diu que és sàvia, bona, de gran coneixement i enteniment, i amb un gran seny. A més, durant la tornada (on fa referència a la dama amb un dels seus senyals, llir entre cards), el poeta li diu que, si pogués, li posaria una corona invisible i la compara amb un miracle, com es pot veure a l’últim vers, el 44.

En el meu parer, la poesia d’Ausiàs March és més personal que la dels trobadors perquè el poeta valencià no veu la dama com un senyor a qui li hagi de ser lleial.  Ausiàs March, en canvi, parla de les dames amb les seves virtuts i els seus defectes, i el seu amor és vertader.

ARDA TURAN I ALEIX VIDAL, DE NOU JUGADORS DE FUTBOL

La sanció de la FIFA expira aquest 4 de gener i, així, el Barça diu adéu a un any en què no ha pogut inscriure jugadors a les seves  plantilles. Durant aquests 12 mesos, l'entitat blaugrana ha hagut de fer front al càstig que els va imposar la FIFA per les irregularitats en la contractació de menors d'edat. I és que no només no han pogut inscriure jugadors per les categories inferiors, sinó que al primer equip també estava prohibit fer-ho.

Aleix Vidal i Arda Turan, preparats per jugar.

Durant l'estiu del 2015, Luis Enrique va voler dos fitxatges, tot i que sabia que no els podria fer servir fins aquest gener: Arda Turan i Aleix Vidal, ex de l'Atlètic de Madrid i del Sevilla, respectivament. Sens dubte, aquesta situació, tan poc comuna per un futbolista, deu haver estat molt dura per aquests dos jugadors de futbol professional, que durant aquests cinc mesos només s'han pogut entrenar, ja que tenien prohibit jugar partits oficials.

Ara, l'equip tindrà més recursos i l'entrenador, canvis tàctics i nous mètodes per fer front als rivals més complicats de les tres competicions: Lliga, Copa del Rei i Champions League. Per fi, la plantilla està al complet amb aquests dos futbolistes que, de nou, tornen a ser jugadors de futbol.


PER QUÈ HE ESCOLLIT AQUEST TEMA?

L'he escollit perquè una de les meves passions és el futbol, sóc del Barça i penso que aquest és un tema actual dins del món de l'esport. Com que la finalitat d'aquestes línies és informar als lectors del blog, he pensat d'escriure-ho amb un text expositiu.

PROBLEMES D'INSTITUT

Un dels problemes que hi ha a l'institut, i que sobretot ens trobem els estudiants humanístics que fem CMC (Ciències del Món Contemporani), són els errors tecnològics (visió, so, brillantor) del projector. Tenint en compte que no fem servir llibre i que per les explicacions la professora l'utilitza, és un problema greu.

Crec que tres solucions possibles per arreglar-ho serien, en primer lloc, buscar una nova aula per poder realitzar les classes, com recentment s'ha fet per mirar una pel·lícula. En segon lloc, canviar o arreglar el projector, amb els costos que això suposaria; i en tercer lloc, usar el llibre de l'assignatura o fitxes.

En definitiva, aquestes tres solucions podrien arreglar el problema que tenim amb el projector de l'aula de CMC.  

HALLOWEEN O CASTANYADA?

Menjars de Castanyada

Crec que totes les festes que es celebrin el dia 31 d'octubre, ja sigui Halloween o la Castanyada seran grans esdeveniments ja que totes dues tenen coses bones, tot i que siguin completament diferents.

 Personalment, però, sóc més de la Castanyada perquè penso que és una festa molt més familiar i tranquil·la que el Halloween i, a més, no m'agrada disfressar-me. També crec que tenint la Castanyada a Catalunya, on és una festa tradicional (es mengen panellets, moniatos i castanyes i es beu vi moscatell) hauria de ser la que se celebrés aquí.

 Com que ja he dit que sóc més de Castanyada, durant aquest dia vaig elaborar els panellets i les castanyes amb el meu germà i, a la nit, vam fer una festa familiar amb els avis, tiets i cosins, com cada any. Naturalment, no vaig veure cap pel·lícula de por perquè, primer, és una característica del Halloween i, segon, perquè trobo absurd passar por voluntàriament sent un sentiment tan negatiu.

PER AQUESTA CASTANYADA... PANELLETS!

Si voleu celebrar una bona Castanyada heu de fer panellets sí o sí. Per això, un en deixo la recepta.

Els ingredients necessaris per elaborar la massa dels panellets són:

• 250 grams d’ametlla crua mòlta
• 200 grams de sucre
• 150 grams de patata
• La pell de mitja llimona
• Farina
• Ous

Per decorar els panellets:

• 40 grams de pinyons
• 40 grams de coco
• 40 grams d’ametlles
• 60 grams de xocolata

PREPARACIÓ:

Primer de tot, farem la pasta dels panellets. Primer, bulliu les patates durant aproximadament 20 minuts i, quan veieu que ja estan toves, escorreu-les, peleu-les i xafeu-les com si volguéssiu fer un puré de patates. Després d’haver aconseguit  el puré, deixeu-lo refredar.

 A continuació, afegiu a la pasta de patates el sucre, la pell de la llimona i l’ametlla mòlta. Amb una forquilla, remeneu-ho bé fins que quedi una pasta homogènia, aquest últim pas importantíssim. Quan l’hagueu aconseguida, deixeu reposar la massa una estona.

Un cop enllestida la massa, ja podeu començar a fer les boles o la forma que li vulgueu donar als futurs panellets. Per això, és recomanable que us empolseu les mans de farina, ja que així evitareu que la massa s’enganxi.

Després, cobriu les boles de massa amb els pinyons, el coco, l’ametlla i la xocolata. Quan els tingueu, col·loqueu-los en una plata de forn folrada amb paper de forn i poseu-la a 180 graus durant 15 minuts.

Bon profit!!

CATALUNYA NORD I L'ALGUER, LES REGIONS ON MENYS ES PARLA CATALÀ

Com ens mostra aquesta infografia, el percentatge total de població catalanoparlant als Països Catalans és del 74,44 %. Les regions que superen aquesta dada són Catalunya, amb un 77,77 %, les Illes Balears i les Pitiüses, amb un 76,32 %, i Andorra, amb un 84,52 % de la població que parla el català.

A més, també podem observar que les dues regions que es queden per sota del percentatge total són, per una banda, la Catalunya Nord, amb un 33,77 % i, per l'altra, L'Alguer, amb un 54,79 %. 

El baix nivell de catalanoparlants en aquestes dues regions és degut a causes històriques. L'Alguer va ser ciutat reial de la Corona d'Aragó durant els segles XIV, XV i XVI. Després de la Guerra de Successió (1701-1715), Felip V va haver d'entregar aquesta regió al Piemont, que acabaria sent d'Itàlia.

Quant a la Catalunya Nord, des dels inicis de Catalunya sempre n'havia format part, tot i que França la volia i, per això, hi va haver més d'una guerra entre el país francès i la Corona d'Aragó. Ja al segle XVII, amb els Habsburg regnant a Espanya, van firmar amb França el Tractat dels Pirineus (1659), donant així els Comtats catalans a França sense l'aprovació de Catalunya.

Per això, actualment, la majoria de la població a la Catalunya Nord i a L'Alguer parlen francès i italià, respectivament.

L'ENGMÀTIC MÀRIUS SERRA

Màrius Serra, el creador dels engmàrius.

Màrius Serra és un escriptor, periodista, traductor de l’anglès i creador d’enigmes i jocs de paraules. Està llicenciat en filologia anglesa a la Universitat de Barcelona. Ha estat guardonat en diverses ocasions, com per exemple el Premi Ramon Llull o el Premi Sant Jordi. Les seves novel·les més destacades són AblanatanalbA (1999), La vida normal (1999) i Farsa (2006), entre d'altres.

Actualment, col·labora al programa El matí de Catalunya Ràdio al joc de l'enigmàrius, que són enigmes que ell mateix ha creat perquè els oients els endevinin, ja que es tracta d'un concurs. El nom és un joc de paraules (enigma i Màrius)

Aquí us en deixo un que jo he creat:

" L'últim delfí " (5 lletres)

I la resposta és... DELFÍ