"POEMA XXIII", D'AUSIÀS MARCH

“Poema XXIII” pertany a Ausiàs March, poeta valencià del segle XV. March és un dels autors més importants de la literatura catalana, ja que va ser un dels primers en escriure en aquesta llengua en poesia. Generalment, els seus poemes tracten de l’amor cap a una dama, com en aquest. Però, també en va escriure de la mort, temes morals, etc.

El rostre d'Ausiàs March, autor del "Poema XXIII"

En els quatre primers versos del poema, Ausiàs March vol evitar fer la mateixa poesia que els trobadors. Per ell, aquests exageren els seus sentiments. Ell, en canvi, vol reprimir-se per evitar-ho i així poder explicar el seu amor vertader cap a la dama.

Del vers 5 al 8, el poeta explica l’objectiu del poema, que és que la gent que vegi a la dama que estima el poeta se senti identificat amb l’enamorat. Així, la gent que la vegi el creurà. En contra, les persones que no la coneguin no faran cas del poema.

El poema està format per 5 cobles més una tornada al final. Aquests consten de versos decasíl·labs d’art major. La rima del poema és consonant i creuada (A-B-B-A-C-D-D-C-C-E-E-C-F-G-G-F-F-H-H-F-I-J-J-I-I-K-K-I-L-M-M-L-L-N-N-L-O-P-P-O-O-Q-Q-O). Els versos masculins i femenins no segueixen cap ordre. El que sí que podem dir és que n’hi ha 26 de masculins i 18 de femenins.

El poeta parla del cos de la dama a les cobles 2 i 3. D’ell diu que és gentil, subtil i bell, i que tots els grossers el coneixen. També, que la dama no és verge, ja que Déu ha volgut que tingui descendència, com diu al vers 24. Per tant, podem deduir que la dama és bella i que té un cos ben dotat.

A les cobles 4 i 5, el poeta descriu les qualitats morals de la dama. D’ella diu que és sàvia, bona, de gran coneixement i enteniment, i amb un gran seny. A més, durant la tornada (on fa referència a la dama amb un dels seus senyals, llir entre cards), el poeta li diu que, si pogués, li posaria una corona invisible i la compara amb un miracle, com es pot veure a l’últim vers, el 44.

En el meu parer, la poesia d’Ausiàs March és més personal que la dels trobadors perquè el poeta valencià no veu la dama com un senyor a qui li hagi de ser lleial.  Ausiàs March, en canvi, parla de les dames amb les seves virtuts i els seus defectes, i el seu amor és vertader.